Rewilding

Fa poc, el projecte de la fundació Ona Futura per a la recuperació de les praderies de posidònia ha pres un nou impuls. Sembla que aquest any que comença, per fi! veurem materialitzats els esforços aplicats per part nostra per contribuir a les iniciatives per a la recuperació i protecció del fons marí.

D’altra banda, la necessitat de protegir i regenerar el medi ambient com a part del patrimoni està cada cop més a l’agenda tant de les administracions públiques com de la població; que estan prenent consciència que allò que s’ha considerat, des del punt de vista econòmic, com “un intangible” potser no ho sigui tant.

Fruit del canvi de paradigma que mostra que la pèrdua del patrimoni natural condueix, indefectiblement, a la pèrdua d’ingressos futurs al sector turístic, la paraula “rewilding” se cita, cada cop més, en relació amb el turisme. Però, què és el “rewilding”?

El terme rewilding fa referència a un concepte desenvolupat inicialment en relació amb la teoria i la pràctica de la restauració ecològica més enllà de la reforestació o la reintroducció d’espècies animals.

Des dels plantejaments inicials de “restauració d’ecosistemes mitjançant la reintroducció d’espècies clau i l’exclusió d’activitat humana”, el terme ha patit una evolució en el seu significat fins al de “la gestió passiva que permet reparar o/i restaurar l’ecosistema sense descartar-ne les activitats humanes.”

Quan es parla de rewilding i turisme s’associa a turisme rural i específicament reforestació; o bé a turisme d´aventura i reintroducció d´espècies animals. Tot i això, en el turisme de platja de la costa mediterrània hi ha un interessantíssim cas de rewilding que ha estat estudiat en profunditat incloent-hi el cost econòmic: el cas de la Devesa del Saler a València. https://riunet.upv.es/handle/10251/162958 .

Fruit de la voluntat dels valencians i l’ajuntament de València, es va aturar la urbanització d’un bosc litoral entre l’Albufera i el mar Mediterrani, es va enderrocar una gran part de l’obra civil realitzada i es va rescatar, en bona part, el patrimoni natural de làrea. El cost d‟aquesta acció de renaturalització va ser elevat i, com ressalten els autors de la recerca, és difícil quantificar el benefici econòmic de l‟acció. Tanmateix, quan es compara amb un cas similar: la urbanització de la Màniga del Mar Menor que correspon al mateix període temporal que la urbanització de la Devesa del Saler i on la urbanització massiva ha conduït a un empobriment important de l’entorn natural, la disminució del valor turístic de la zona és evident.

El valor del rewilding pel que fa a l’activitat turística, potser no s’ha de mesurar en cost econòmic immediat sinó en la revaloració d’ingressos a llarg termini que pot proporcionar un entorn on es manté una gran part del patrimoni natural i els seus ecosistemes davant la massificació indiscriminada del “formiguer turístic”.

A la Fundació Ona Futura creiem que el sector turístic espanyol està en un moment clau per assumir que la protecció i regeneració de l’entorn mediterrani, que ha fet de la conca mediterrània el receptor del 24% del turisme mundial, és clau per mantenir aquest destí com un dels preferits a nivell planetari.